Història de l’associació

Les primeres notícies sobre la constitució de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB) se situen els primers dies de l’any 1943, a la llibreria de Josep Porter Rovira, especialitzada en llibres de qualitat, ubicada llavors al carrer dels Arcs, número 3. Tres amants dels llibres, assidus de la llibreria, Alfonso Macaya Sanmarti, Joan Prats Tomàs i Joan Sedó Peris-Mencheta, que havien parlat altres vegades amb Porter de la possibilitat de formar una associació, intenten donar un pas per convertir-la en realitat. Poques setmanes més tard, s’hi afegeixen Ramon de Dalmases i Villavecchia, marquès de Mura, Gaietà Vilella Puig i José Pedro Gil Moreno de Mora.i Plana, que comparteixen la idea. En data poc posterior, se celebra una nova reunió amb els esmentats, més Paz Fabra de Monteys, marquesa de la Mesa de Asta i Ramon Miquel i Planas, un bibliòfil històric. Entre ells es forma una comissió gestora, sota la presidència d’Alfonso Macaya, amb la comesa de preparar els primers estatuts. Josep Porter, el veritable promotor de l’ABB, hi col·labora, però no en vol formar part. El 13 de maig els estatuts són presentats al Govern Civil de Barcelona per a la seva aprovació; són aprovats el 14 de juny de 1944. A partir llavors, la comissió gestora es converteix en la Junta directiva.

El 1943 ja havien passat quatre anys des del final de la Guerra Civil, les conseqüències immediates es comencen a atenuar i es percep una tendència a la normalització de la vida ciutadana. Aquest és el context de la fundació de l’ABB. Els primers intents de formar-la, abans de 1936, quedaren interromputs per la guerra. Porter, llibreter i impulsor de la cultura del llibre, era la persona més idònia per aglutinar el conjunt. Els impulsors formen un grup destacat de la societat culta i benestant de Barcelona. L’ABB volgué continuar una tradició de bibliofília que ja s’havia manifestat a Barcelona des de 1903, quan es fundà la Societat Catalana de Bibliòfils, de la qual no n’hi ha notícies després de 1912, “consumida per la inactivitat”. S’havia fundat seguint els precedents de França i altres països, on, des d’unes dècades enrere, es comencen a institucionalitzar les associacions o societats de bibliòfils.

Els estatuts inicials de l’ABB, a l’article 2, estableixen els seus fins: “fomentar l’amor al llibre en les seves manifestacions més selectes i depurades, agrupant a tal efecte un nombre limitat de bibliòfils que siguin considerats com especialment qualificats per coadjuvar a la consecució de l’objecte social esmentat”. Aquests objectius s’han mantingut fins a l’actualitat, en les renovacions posteriors dels estatuts. Inicialment, el nombre de socis de l’ABB es fixà en 50; mentre els primers estatuts encara no estaven aprovats, el nombre de sol·licituds ja superava el límit, motiu pel qual s’aprovà ampliar-lo a 100. El 1990 s’acordà una nova ampliació fins a 150.

El mateix article dels estatuts concreta més els fins socials en la promoció de les arts del llibre i la bibliofília, per a la qual especifica la publicació de llibres, preferentment en edicions de tiratge limitat i numerat, dedicats als socis; l’organització de visites a biblioteques i altres manifestacions culturals; la presentació d’exposicions de temàtiques relacionades amb les arts del llibre i les edicions selectes; l’edició d’un butlletí que ressenyin les activitats socials i publiqui articles i col·laboracions sobre temes relacionats amb el llibre, la bibliofília i la bibliografia.

Els primers anys de funcionament de l’ABB es van publicar tres llibres: El Capitán Veneno, de Pedro A. de Alarcón, il·lustrat amb litografies de Josep Maria Mallol Suazo (1945); Cantar de los cantares, en traducció de Fray Luís de León, amb il·lustracions de José Segrelles (1946), i Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francisco de Moncada, il·lustrat amb xilografies de Teodoro Miciano, amb pròleg de Luís Faraudo de Saint-Germain i amb el text revisat per Pere Bohigas Balaguer (1947). Sorprèn el desig intens d’emprendre edicions, que arribaren a bon terme en només tres anys; foren executades amb molta cura, impreses per tallers acreditats d’arts gràfiques de Barcelona. Al llarg dels anys de vida de l’ABB s’han editat uns trenta llibres de bibliofília i alguns altres relacionats amb la matèria. El darrer llibre publicat (2017) és Els fruits saborosos, de Josep Carner, il·lustrat per Narcís Comadira.

S’han presentat 14 exposicions, amb llibres cedits pels socis, sobre aspectes relacionats amb les arts del llibre: la primera fou el 1944, abans d’haver estat aprovats els estatuts, i la darrera, el 2015, a Madrid, sota el títol Encuadernación y Bibliofilia en la Associació de Bibliòfils de Barcelona.

Les visites col·lectives organitzades per als socis no començaren fins al 1968 i no adquiriren certa regularitat fins al 1990; des d’aquest any fins al 2007 se n’han realitzat 95.

L’ABB és membre fundador de l’Associació Internacional de Bibliofília (AIB), amb seu a París, que aplega més de 450 socis, individuals i col·lectius, de més de 30 països, i realitza a l’àmbit internacional una labor notable. Una activitat regular és l’organització periòdica de congressos internacionals de bibliofília i també d’altres trobades. L’ABB hi ha participat des dels primers congressos, organitzats des d’abans de la creació de l’AIB.

El 1er Congrés Internacional de Bibliofília fou convocat l’any 1959 a Munic. El promotor principal fou M. Julien Cain, membre de l’Institut de France i  administrador general de la Biblioteca Nacional de França. Hi assistiren alguns socis de la ABB. Durant els debats es plantejà la conveniència de crear una organització internacional dels bibliòfils que, entre d’altres funcions, assumís la preparació dels congressos. En el 2n, celebrat a París el 1961, se’n tractà novament, i s’acordà la formació d’una comissió gestora que proposés la configuració de l’entitat i els estatuts. El 3r Congrés Internacional de Bibliofília se celebrà a Barcelona l’octubre de 1963, organitzat per l’ABB, per a la qual és una de les efemèrides més notables. En el curs del congrés s’informà que els estatuts de l’AIB havien estat aprovats per l’autoritat internacional competent. Per tant, a partir del 4t, els congressos internacionals serien convocats per l’AIB, en realitat serien congressos per als socis de l’AIB. Des de llavors, s’han reunit amb regularitat en diverses ciutats del món. L’any 2001, el Congrés de l’AIB (el 32è) se celebrà de nou a Barcelona.

Des de la fundació, el 1944, l’ABB ha estat la única associació de bibliòfils d’Espanya que ha tingut continuïtat fins a l’actualitat. Certament, ha passat per èpoques de més o menys activitat i esplendor, però, en definitiva, ha mantingut  continuïtat, malgrat les notables transformacions que han experimentat les arts del llibre i la indústria editorial: l’esperit de la bibliofília s’ha pogut mantenir.