Joan Matabosch i Soler
Joan Matabosch i Soler (1929-2023).
Un senyor de la bibliofília
Amb la mort de Joan Matabosch desapareix un senyor de Barcelona, mai millor dit, i un distingit bibliòfil. Antic empresari tèxtil d’acreditada trajectòria, la seva personalitat quedaria lligada al món de la cultura. Dues institucions li reclamarien la màxima atenció, en les respectives juntes de govern, el Patronat de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família i l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB). Darrerament ostentava la Vicepresidència d’Honor de l’ABB, i fou tot el temps un inestimable referent. Jo mateix he tingut la sort de compartir, ensems, il·lusions, projectes i realitzacions.
Era l’arquetip del vertader bibliòfil: culte lector, perseverant i curiós, i era a més posseïdor d’una increïble memòria. El seu esperit coincidia amb el de notables antecessors, com Joan Sedó Peris-Mencheta o el marquès de Mura, per exemple, fundadors, el 1943, de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. Lluny del col·leccionista de llibres-objecte, Matabosch era un “bibliòfil de lo de dins”, com diria Carlos Soldevila, en el ben entès que, per al bibliòfil, el plaer de mostrar un llibre bell o rar no té rival. A la seva biblioteca s’hi conserven antigues cròniques catalanes, literatura catalana i francesa, manuscrits, llibres d’artista, llibres d’hores i bibliografies, que conviuen, harmònicament, amb col·leccions de les revistes catalanes més populars del darrer terç del segle XIX i fins a la nostra Guerra Civil, un corpus de publicacions consultat pels estudiosos del tema atents als angles satírics, literaris, político-humorístics i artístics de la vida social.
Pel que fa a la passió pel llibre de Joan Matabosch, la historiadora Maria Luisa López-Vidriero recordava, divertida, l’anècdota viscuda en ocasió de la visita d’un grup de socis de l’ABB a la Real Biblioteca de Madrid, quan n’era directora. Explicava que en Joan patí una lipotímia i, tot just recobrat el coneixement, va mirar a López-Vidriero i li va dir, “el incunable lo tengo”, recuperant el fil, com si res no hagués passat. Coneixia els principals arxius, biblioteques, museus i col·leccions públiques i privades de moltes ciutats d’Europa, amb les quals establiria positives sinergies. Va tenir un tracte molt fructífer amb l’univers dels llibreters, així com amb editors, artistes, gravadors i impressors, en ocasions en relació amb l’edició d’algun nou llibre de l’ABB.
Mantingué, de la mateixa manera, la condició de membre, fins a darrera hora, de la Association internationale de bibliophilie, amb seu a la Bibliothèque National de París, i fou l’ànima del XXIIè Congrés Internacional de Bibliofília que se celebrà a Barcelona l’any 2001, organitzat per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. Fou també Soci del Cecle del Liceu, i un devot de la música clàssica, en especial en l’àmbit operístic, que tal vegada influiria en la dedicació professional del seu fill Joan, crític musical i Director Artístic del Gran Teatre del Liceu i avui del Teatro Real de Madrid. Se sentia reconfortat per l’estima de fills i néts, i en especial de la Ketty, esposa, il·lustrada i activa, en la qual trobà la còmplice perfecte en el gust ingènit per l’exquisit. Joan Matabosch, bon amic, segur record des d’ara.
Xavier Trias de Bes
